Vasili Alexandrovich Arkhipov (Василий Александрович Архипов) va néixer el 30 de gener de 1926 en una família camperola a la ciutat de Staraya Kupavna, prop de Moscou, fill de Alexander Nikolayevich Arkhipov i Maria Nicolayevna Arkhípova. Va estudiar a l’Escola Naval Superior del Pacífic

Ja va participar a les darreries de la Segona Guerra Mundial contra el Japó a l’agost de 1945, servint a bord d’un dragamines. Després de graduar-se al 1947, Arkhipov va servir a bord de submarins a les flotes del Mar Negre, del Nord i del Bàltic. Va ser el director de l’Acadèmia Naval de Kirov (Bakú, al Mar Caspi) i al 1981 va ser ascendit a vicealmirall.
Va rebre multitud de reconeixements en l’àmbit militar.

Al 1952 es va casar amb Olga Arkhipova i van tenir una filla de nom Yelena.

image-640367-galleryV9-ebjf-640367
Vasili i Olga

També va ser diputat de l’Ajuntament de Bakú i membre de l’organització del PCUS al Comitè local.
Es va jubilar a mitjans dels anys vuitanta i es va establir a Zheleznodorozhny, prop de Moscou, on va morir el 19 d’agost de 1998 degut als efectes de la radiació rebuda en l’accident del K-19

Accident del K-19
Al juliol de 1961, Arkhipov era el sots comandant del primer submarí nuclear soviètic equipat amb míssils balístics, el K-19. En unes maniobres davant de la costa de Grenlàndia, el submarí va patir una fuga al sistema de refrigeració del reactor, que va provocar la fallada general del sistema i va afectar també les comunicacions per ràdio. Sense possibilitat de demanar ajuda, el comandant Nicolai Vladimirovich Zateyev va ordenar a l’equip d’enginyers que busquessin una solució per evitar la fusió nuclear. Això requeria que els homes treballessin en alts nivells de radiació durant força estona a fi d’aportar aigua al reactor a través d’una nova conducció. Els soldats que hi intervingueren ho varen fer en un heroic acte de voluntarietat i van salvar el reactor i els seus companys però els més exposats a la radiació van morir ben aviat i fins a un total de vint-i-dos en pocs mesos. Tota la tripulació se’n van veure afectada amb més o menys mesura. La radioactivitat es va estendre per tot el buc.

k19_1
K-19

L’almirall Zateyev va morir el 28 d’agost de 1998, nou dies després que el nostre heroi Vasili Arkhipov. Així ens ho vol fer ressaltar la seva vídua dient que eren del mateix any i que van morir en poc més d’una setmana de diferència. “El càncer els corroïa per dintre…” –va afegir.

 

 

L’incident al mar dels Sargassos

En el marc de l’Operació Anadir, nom en clau de la instal·lació de míssils nuclears soviètics a Cuba, també s’hi preveia l’establiment d’una base de submarins a la badia de Mariel, prop de l’Havana. A aquest fi Vasili Arkhipov va ser enrolat amb el màxim secretisme i immediatesa i ignorant fins i tot la destinació, en un dels quatre submarins model 641 (Foxtrot per a l’OTAN) que sortiren de la base de Mursmark la matinada de l’1 d’octubre de 1962 i amb la particularitat que en un dels 22 torpedes convencionals se li havia instal·lat un cap nuclear de la potencia de 15 quilotones, la mateixa que la bomba que havia destruït Hiroshima.

En el transcurs de la travessia el americans havien descobert l’operació i havien establert un cordó protector que impedia l’arribada dels bucs mercants soviètics amb materials per a completar les instal·lacions. Fou això el que va fer modificar els plans per a la flotilla ordenant-los quedar-se a la zona a protegir els mercants indefensos. Va comportar també un fort increment en la tensió ja que els EE.UU. no podien permetre aquella amenaça sota les aigües i hi destinaren les seves millors eines per a detectar-los i obligar-los a emergir i identificar-se.
Veure “El Niet”

Anuncis