Quan al 2004, el Gerard va conèixer els aconteixements, no es podia creure que fins llavors no s’haguessin conegut.

Tothom reconeix la crisis dels míssils  com una de les de màxima tensió de la Guerra Freda i que l’escalada de confrontació entre les dues potencies va arribar al límit, però fins al 2004 no es va saber que un submarí armat amb un torpede nuclear hagués estat a punt de disparar-lo.

El Gerard es va sobtar que no hi hagués cap reconeixement cap a Vasili Arkhipov i el seu “Niet”, així que va escriure una carta a El Periódico i després va emprendre una tasca titànica de recerca de documents, notícies, articles i sobretot dels recentment arxius desclassificats de la CIA per entendre-ho.

IMG_2873
El Gerard i la Montserrat a casa de l’Olga

Fins i tot va anar a Moscou, a portar flors a la seva tomba i trobar la seva vídua, Olga Arkhipova, a Moscou per parlar amb ella i conèixer de primera mà la feta de Vasili Arkhipov.

Reportatge de la Televisió Russa REN-TV:

Entrevista a Olga Arkhipova i Reflexions:

El Gerard Salvat ha recollit la història, els precedents i les seves reflexions sobre la estupidesa humana en un llibre dedicat a aquest home que ens va salvar a tots:

“NIET, El NO de Vasili Arkhipov que va salvar la meva vida…(i la teva)”

Però això no és suficient,  continua, creiem que en Vasili Arkhipov, necessitat d’un major reconeixement i per tant hem iniciat una campanya a Change.org per tal que les ciutats li dediquin noms de places o carrers. Podeu creure que a data d’avui (5/3/2017) no hi ha cap carrer al món que porti el nom d’aquell que ens va salvar?