foto-perfilGerard Salvat i Raull (Alforja, 1944), d’origen pagès, va treballar al sector bancari i manté una explotació familiar al seu poble. Activista social i polític, ha estat regidor i conseller comarcal del Baix Camp, delegat sindical, i president de diverses entitats: Creu Roja de Reus, Ateneu Cultural Josep Taverna, Cooperativa Agrícola
d’Alforja, entre d’altres.

Ha publicat anteriorment la novel·la històrica, L’Àngel del fracàs (2012) i la novel·la de ficció El pas de Mahoma (2006), així com el poemari Poesies per a ben pair (2010).

“El Pas de Mahoma”

EI Daniel, la Rosa i, molt especialment, el iaio Ventura tenen davant seu un desafiament tan gran com pot ser la travessa del Pas de Mahoma per als excursionistes que volen fer el cim de l’Aneto. A banda i banda, el precipici definitiu, i al final, la felicitat, epasdemahomal paradís… Quan el juny de 1842 Albert de Franqueville, botànic francès i estudiós de la cultura musulmana, li va dir al seu company, el militar rus Platon de Cikhacev, que aquella via tan estreta li recordava, com a símbol, la que l’Alcorà diu que “han de seguir els fidels per assolir el Paradís, el jardí pel qual flueixen rierols…” obviava, potser per l’eufòria del moment, que aquella meta també era el vèrtex que culminava la muntanya maleïda, la Maladeta. Tot i que el paradís, per als nostres alpinistes, només era fer el cim, la metàfora tingué èxit i el topònim és conegut universalment en els cercles excursionistes i muntanyencs. Els moments culminants de la nostra història s’esdevenen per aquells paratges, i els personatges trontollen a l’endemig d’aquelles dues i paradoxals definicions: el paradís, la felicitat, el cim, la vida o la maledicció, la tragèdia, l’abisme, la mort…

“L’Àngel del fracàs” 
L’Àngel del fracàs és la plasmació, negre sobre blanc, d’uns pensaments i d’uns sentiments imaginats per l’autor en la ment del seu pare, Joan Salvat Bodro, com a conseqüència d’uns fets viscuts dramàtics, tràgics i, alhora, sotmesos a la repressió de l’època. Aquells l-angel-fracas-gerard-salvat-silva-editorialfets i la seva repercussió —alguns de documentats, altres de coneguts directament per boca del protagonista i altres de deduïts de la coherència entre aquests fets reals i el profund coneixement del personatge fruit del lligam carnal directe i d’una convi
vència de més de seixanta anys— possibilitaran que les versemblances puguin ser molt properes a la realitat tot i que ni una sola paraula del text es pugui prendre al peu de la lletra. El personatge parla en primera persona i l’autor ho signa com a tal i se l’apropia. Us sembla poc el despropòsit?És, o vol ser, la història inversa d’un soldat ras, d’un milicià il·lusionat i desenganyat, d’un anarquista valent i… covard?, traït i… traïdor? També la d’un home senzill, ni bo ni dolent, o bo i dolent, segons com i quan, i depenent de qui ho jutgi —si és que algú, jutges inclosos, pot jutjar res de tot allò que va passar—, i al qual els 93 anys, 2 mesos, 9 dies, 16 hores, 30 minuts i 13 segons que va viure van quedar condicionats tots per un sol segon singular. Potser va ser un segon de glòria! Tota la resta fou un llarg camí cap al fracàs.

Anuncis