La III Guerra Mundial i la Primera i Última Nuclear va estar molt a prop de succeir.

En el moment més calent de la Crisi dels Míssils, quatre submarins soviètics amb armament nuclear eren fortament assetjats i atacats per l’Armada americana i, en un d’ells, el capità, en el límit de l’extenuació, volia llençar un torpede nuclear de la potència de la bomba d’Hiroshima contra un dels vaixells perseguidors. L’efecte consegüent hauria repercutit en l’enfonsament de bona part de la flota i la inevitable guerra total. Va ser llavors que el capità Vasili Arkhípov va dir “NIET”.

Tu, jo i tots li devem la vida però en canvi l’home és un desconegut i no té ni un carrer a cap ciutat del món, ni cap reconeixement oficial.

El Gerard Salvat, com a possible víctima col·lateral i en agraïment al seu gest de l’any 1962, ha rebuscat durant els darrers anys els documents més recentment desclassificats pels EE.UU. al National Security Archive de Washington, als arxius de la CIA, s’ha documentat en diversos llibres i fonts, i ha anat a Moscou a entrevistar-se amb la seva vídua. Tot això ho ha recollit en el llibre «NIET» EL NO de Vasili Arkhipov que va salvar la meva vida… (i la teva…) i n’ha valorat molt especialment tant els antecedents com les posteriors conseqüències. No dubta en afirmar que la confosa realitat actual es impossible de comprendre sense saber d’aquells fets.